Ingressà a l’Escolania de Montserrat (1903) i es formà amb el mestratge de Manuel Guzmán. El 1913 professà com a monjo al monestir. Estudià especialment amb Josep Barberà i amplià els seus coneixements de cant gregorià amb Gregori Suñol. Fou mestre de l’Escolania (1933-36 i 1939-50), que enriquí i transformà; alhora, dirigí la capella del monestir. Fundà la revista Música Sacra Española. El 1950 anà a Roma, on fou professor de cant gregorià a l’Institut de Música Sagrada, i més tard passà a Medellín (Colòmbia), on fundà el monestir de Santa María i continuà les activitats musicals. Féu treballs d’investigació sobre els músics montserratins i edità set volums de la col·lecció “Mestres de l’Escolania de Montserrat”: començada per ell, cinc dels quals són dedicats a l’obra vocal de Cererols (1930-32, 1975, 1981, el darrer aparegut pòstumament) i dos a la música instrumental (M. López, A. Viola, N. Casanovas, F. Rodríguez, J. Vinyals; 1934-36). Publicà Estudios de canto gregoriano (1955) i enregistrà nombroses obres i escriví diverses composicions litúrgiques.