Advocat (1935), fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà. Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941. La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació: Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristal·lina i popularitzant de Garcés. Publicà L’illa sense nom (1946), Poemes del circ (1948), El carro de l’exili (1969) i La cavalcada (1976). Amb motiu del centenari del seu naixement (2015) s’edità la seva Obra poètica. Col·laborà en revistes (L’Esquella de la Torratxa, Pyrene, Alamo Revista de Poesia). Deixà obra inèdita.