Llicenciat en dret, exercí com a advocat i posteriorment fou professor de dret a la Queen's University de Belfast. En 1975-76 fou membre de la Convenció Constitucional d’Irlanda del Nord. Diputat del Partit Unionista de l’Ulster (UUP) al parlament britànic des del 1990, el 1995 fou escollit líder de l’UUP. Exercí un paper molt rellevant en les negociacions de pau d’Irlanda del Nord que conduïren als acords de divendres sant (abril del 1998), motiu pel qual el 1998 rebé el premi Nobel de la pau, que compartí amb el líder dels republicans moderats, John Hume.
Diputat a l’Assemblea d’Irlanda del Nord des del 1998, fou primer ministre del govern nord-irlandès (1998-2001). Molt contestat dins les files del seu partit arran de la derrota del Partit Unionista de l’Ulster en les eleccions al parlament d’Irlanda del Nord el 2003, en les quals fou superat pel Partit Democràtic de l’Ulster, dimití com a líder dels unionistes moderats després de patir una nova derrota al parlament britànic el maig del 2005 (perderen cinc dels sis escons que tenia). El 2006 fou creat baró i obtingué l'escó vitalici a la cambra dels Lords.