Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1987), fou un dels fundadors de la revista literària universitària Ratlles (quatre) de la mateixa universitat la dècada de 1980; i coordinà, amb Ruth Galve, l’Antologia poètica universitària (1985). L’any 1989 feu un màster de literatura comparada a la Universitat d’Indiana (EUA) i, el 1992, es doctorà a la Universitat Queen Mary de Londres. Després de treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona (1993), el 1994 començà a exercir a la Universitat de Southampton (Regne Unit), fins l’any 2000, que s’incorporà al Royal Holloway College de la Universitat de Londres. El 2003 obtingué la càtedra d’Estudis Hispànics i Crítica Literària en aquesta mateixa universitat, i s’especialitzà en literatura catalana i castellana.
D’entre les seves obres literàries destaquen l’adaptació Marco Polo i el llibre de les meravelles (1986), The Apocryphal Subject. Masochism, Identification and Paranoia in Salvador Dalí’s Autobiographical Writings (1995), l’autobiogràfica L’aprenentatge de la soledat (2008, premi Andròmina de narrativa 2007) i, pòstumament publicada com a continuació de l’anterior, El nen ferit, dins l’obra Els homes i els dies. Obra narrativa completa (2017).
Fou especialment conegut per les seves contribucions acadèmiques a la literatura i teoria queer, entre les quals destaquen dos estudis sobre l’homosexualitat a les autobiografies: Hindsight and the Real. Subjectivity in Gay Hispànic Autobiography (2003) i Queer Events. Post-deconstructive Subjectivities in Spanish Writing and Film, 1960s to1990s (2010, pòstuma).