Dayr al-Madīna

Deir el-Medinah

Antic poblat egipci dels obrers i artesans de la necròpolis de la Vall dels Reis, al marge occidental del Nil.

Fou fundat probablement en temps dels primers faraons de la dinastia XVIII, i el seu màxim desenvolupament data de l’època ramèssida. Consta d’un nucli central d’unes setanta cases, envoltat per un mur, i de dos barris exteriors —al nord i a l’oest— amb cinquanta cases rectangulars, de maó, on han estat trobats pintures, inscripcions i objectes diversos. A l’exterior del recinte hi ha una necròpolis on s’han conservat pintures. Hi ha també un temple d’època ptolemaica dedicat a Hathor i Ma’at.