El tema del debat pot ésser filosòfic o bé intranscendent.
Sovint hi intervé un tercer interlocutor, que és un magnat o una dama, i dicta la sentència que clou la qüestió. El gènere començà a desenvolupar-se a partir del s. VIII (Conflictus veris et hiemis, ‘Conflicte de la primavera i l’hivern’), però té precedents en la literatura llatina des del s. V. Un dels debats més importants és Rixa animis et corporis (‘Lluita de l’ànima i el cos’), que tingué una àmplia difusió en les literatures romàniques (Debat du corps et de l’âme/Disputa del alma y el cuerpo, del s. XII). En la literatura castellana es destaquen el Debate de don Carnal y doña Cuaresma i Elena y María. Entre els debats francesos són interessants el Tournoiement Antechrist d’Huon de Meri i el Débat du clerc et du chevalier, tema molt difós als s. XII i XIII. Aquest gènere és molt freqüent en l’obra dels trobadors catalans del s. XII. Es destaquen els sostinguts entre el rei Alfons el Cast i Guiraud de Bornelh (1170), els de Guillem de Berguedà amb Pere Galceran i Aimeric de Peghilhan i els d’Huguet de Mataplana amb Raimon de Miraval i Blancasset. Encara al s. XV el debat es donà en nombroses ocasions, com, per exemple, entre Joan Berenguer de Masdovelles i Guillem de Masdovelles, i també entre Joan Boscà i Lluís de Requesens. Una importància particular té el debat entre el valencià Bernat Fenollar i Joan Moreno, conegut amb el nom de Lo procés de les olives (1496), en el qual participaren també Narcís Vinyoles, Baltasar Portell i Jaume Gasull. En la literatura popular, cal esmentar els debats dels glosadors (glosador) de les Illes Balears, improvisats sobre els temes més diversos.