decadència

f

Sociologia

Història

Procés de debilitament d’un sistema social com a conseqüència del desenvolupament progressiu i consolidació en el seu si de nous elements antitètics que preparen el canvi social i configuren un nou sistema social.

Des d’una visió estàtica de la història, hom ha qualificat la decadència com a període històric de crisi general en el qual concorren una sèrie de fenòmens: desequilibri econòmic, malestar social, despoblament, estagnació demogràfica, pèrdua d’autoritat del poder central, etc, en contraposició a d’altres èpoques de més esplendor a les quals hom vol tornar. A partir d’una perspectiva històrica evolucionista, hom ha defensat que totes les societats passen per uns períodes d’expansió, decadència i mort que donen pas a formes societàries superiors, en una visió gradual i cíclica del progrés humà. Els darrers corrents historiogràfics han superat aquestes concepcions. No hi ha uns períodes superiors i uns altres d’inferiors tot al llarg de la història; només existeixen societats, sistemes socials qualitativament diferents, que s’han anat substituint els uns als altres a través d’un procés dialèctic: alhora que es consolida un sistema s’hi desenvolupen elements de contradicció que malden per la seva desaparició.