És un altiplà inclinat d’oest a est, de roques paleozoiques i vores abruptes: els Ghats Orientals i Occidentals. L’interior és solcat per alineacions de turons i travessat pels rius que flueixen al golf de Bengala: Godāvari Krishna i Penner. Les costes són retallades a l’oest, amb bons ports, i baixes amb deltes i aiguamolls a l’est. Els rius són poc navegables i poc aprofitables per al regadiu. Les pluges monsòniques arriben a 2 000 mm anuals al litoral, cobert de selva tropical, i a l’interior es redueixen entre 500 i 1 000 mm, puix que els Ghats aturen el monsó del sud-est; aquí la vegetació és de sabana. La població és un mosaic d’ètnies, bé que hi predominen les dravídiques. En l’aprofitament del sòl, grans extensions d’estepes emprades com a pastures alternen amb camps de cotó i cereals; als sòls negres volcànics hom obté cotó, mill i blat. Al nord-est, on hi ha les densitats de població més elevades, l’arròs és el conreu principal; a les muntanyes s’esglaonen les plantacions de te, cafè i cautxú. L’explotació del bosc es basa en les preades fustes del tec i el sàndal. Al nord hom explota mines de carbó i ferro. La indústria es redueix a factories cotoneres a Bangalore, Hyderābād i Nāgpur i algunes de metal·lúrgiques, com la de l’alumini a Alwaye, les quals empren energia hidroelèctrica.