decibel

dB (símb.)
decibel (es)
decibel (en)
m
Física

Unitat, per a mesurar relacions de potències, igual a la desena part del bel.

És emprat també per a expressar relacions de tensions i corrents. Per a potències, el nombre de dB és 10×log (P2/P1); per a tensions és 20×log (V2/V1); i per a corrents és 20×log (I2/I1). Sovint hom pren un valor arbitrari de referència al qual fa correspondre el valor 0 dB. En acústica la intensitat sonora de referència és I0=10-16 W/cm2, corresponent a una pressió acústica de p0 =2×10-5 N/m2. El nombre de dB corresponent a la intensitat I o a la pressió p és 10×log I/I0 o bé 20×log p/p0 . En electrònica, i especialment en telecomunicacions, és corrent de prendre com a referència la potència d’1 mW sobre una resistència de 600 Ω. Així, hom refereix un nivell de tensió o de corrent al mW i expressa la relació en dBm ; els nivells de referència són 0dBm =0,775 V i 0dBm =1,295 mA.