La forma clàssica era rimada així: a b b a a c c d d c. Ha estat usada en poesia lírica i dramàtica, bé que limitada, en general, a temes de circumstàncies; a les felicitacions nadalenques, el nom de dècima ha esdevingut genèric. Molt usada per Francesc Vicenç Garcia (el Rector de Vallfogona) (1582-1623), el qual, entre altres, escriví Dècimes d’un galan a les llàgrimes d’una dama que, perquè no la ves plorar, se cobrí la cara amb un mocador, i per altres autors dels s. XVII i XVIII. Des del començament del s. XIX, la dècima es vulgaritzà i serví per a historiar llegendes romàntiques o temes populars (Lo cafè, Sogra i nora). A Mallorca rep el nom de dècima desbaratada la composició de deu versos en la qual es diuen coses absurdes i sense sentit amb intenció humorística. El nom de dècima ha perdurat per a designar les poesies curtes de circumstàncies.
f
Literatura