Declaració de Bolonya

Declaració signada a la Sorbona el 25 de maig de 1998 pels ministres d’Educació de França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit.

Té com a objectiu el desenvolupament d’un espai europeu d’educació superior. Ja en aquesta primera trobada es preveié la possibilitat d’una reunió de seguiment el 1999, tenint en compte que la Declaració de la Sorbona era concebuda com un primer pas d’un procés polític de canvi, a llarg termini, en l’ensenyament superior a Europa. S'arribà així a la realització d’una nova conferència, que donà lloc a la Declaració de Bolonya el 19 de juny de 1999. Aquesta Declaració compta amb una major participació que l’anterior, subscrita per 30 estats europeus (no només els països de la Unió Europea, sinó també els de l’Espai Europeu de Lliure Comerç i de l’est i el centre d’Europa). La Declaració de Bolonya fixà les bases per a la construcció d’un espai europeu d’educació superior, organitzat d’acord amb certs principis (qualitat, mobilitat, diversitat i competitivitat) i orientat cap a l’assoliment, entre d’altres, de dos objectius estratègics: l’increment de l’ocupació en la Unió Europea i la conversió del sistema europeu de formació superior en un pol d’atracció per a estudiants i professors d’altres parts del món. La Declaració de Bolonya recull sis objectius: a) l’adopció d’un sistema fàcilment llegible i comparable de titulacions, mitjançant la implantació, entre altres qüestions, d’un suplement al diploma; b) l’adopció d’un sistema basat en dos cicles principals; c) l’establiment d’un sistema comú de crèdits; d) la promoció de la cooperació europea per a assegurar un nivell de qualitat per al desenvolupament de criteris i metodologies comparables; e) la promoció d’una dimensió europea necessària en l’educació superior, amb particular èmfasi en el desenvolupament curricular; f) la promoció de la mobilitat i la reducció d’obstacles perquè els estudiants, professors i personal administratiu de les universitats i altres institucions d’ensenyament superior europeu la puguin exercir lliurement. La Declaració té caràcter polític: enuncia una sèrie d’objectius i uns instruments per a assolir-los, però no fixa uns deures jurídicament exigibles. La Declaració estableix un termini fins el 2010 per a la formació de l’espai europeu d’educació superior, amb fases biennals, cadascuna de les quals acaba mitjançant la corresponent conferència ministerial que revisa el que sdha assolit i estableix directrius per al futur.