Era molt més radical que la del 1789, fet que s’explica pel context polític d’instauració de la democràcia política. Proclamà la llibertat econòmica i completà el dret de resistència a l’opressió amb el dret de rebel·lió. Reconegué també els drets a l’educació, al treball i a l’assistència pública. No arribà, tanmateix, a plantejar la modificació de la definició del dret de propietat que Robespierre proposava.