És el més famós de quatre reculls contemporanis. Encapçalades amb el nom d’Isidorus Mercator, és obra d’un taller de falsaris francs executada entre el 847 i el 862. Hom les utilitzà sovint polèmicament en defensa del papat. Fins a l’època moderna hom en desconegué el caràcter apòcrif, gràcies a l’habilitat amb què combina texts autèntics amb documents falsos. De les tres parts en què es divideix, la més apreciable és la segona, que conté texts conciliars des del concili de Nicea (325) fins al vuitè de Toledo (683).