Nom que prengué el 1968 el Conseil National de Défense des Langues et Cultures Régionales, creat al setembre del 1961 a París per la Fondation Culturelle Bretonne, IKAS (bascs) i la Union Culturelle des Pays d’Oc, a la qual s’adheriren, poc temps després, els alsacians i els corsos.
El 1964 i el 1965 els seus delegats formaren part de la comissió mixta que obtingué certes millores de la llei Deixonne.