deficiència

f
Agronomia

Manca, en els vegetals, de certs elements minerals que necessiten per a llur correcte desenvolupament.

Hom pot fer tres grups amb aquests elements: el primer, format pels macroelements, com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor; el segon, format pels elements intermedis, inclou el calci, el magnesi i el sofre; i el tercer, el grup dels oligoelements, al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc. L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses. En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint són les de ferro, magnesi, bor i zinc. Les malalties dels vegetals ocasionades pel mal nodriment són complexes i poden ésser el resultat de l’absència total o parcial d’un element o de diversos. Si l’alimentació dels vegetals és deficient, els predisposa a l’atac de diferents paràsits i, en tot cas, fan minvar el rendiment i la qualitat dels conreus. El mateix s’esdevé si hi ha excés en el sòl d’un o més dels elements esmentats. La sensibilitat dels vegetals respecte a la manca d’un determinat element és distinta per a cadascun. Per exemple, els presseguers i les pereres són més sensibles que els codonyers davant la manca de ferro. La coliflor i la bleda-rave són molt sensibles a la manca de bor, mentre que les pomeres, les pereres i les lleguminoses ho són a la de potassi. La manca de cada element és reflectida en les distintes espècies vegetals per uns símptomes força típics i comuns. Així, la manca de potassi fa que les vores de les fulles es tornin de color terrós, mentre que, quan hi manca magnesi, s’hi torna l’àrea entre les nervacions de les fulles. Si les fulles dels extrems dels brots en tornen groguenques i els nervis tenen el color verd és signe inconfusible de la fretura de ferro. La manca de bor produeix el buidament i la putrefacció ulterior del cor de la bleda-rave i de la coliflor, i també la formació d’una crosta sobre el nervi central de les fulles. Hom pot prevenir i guarir tots aquests estats deficitaris amb l’aplicació del compost necessari, afegint-lo al sòl, injectant-lo al tronc o polvoritzant-lo sobre la brancada.