La quantitat d’aigua que necessitaria la vegetació per a mantenir una taxa de creixement òptim sota unes condicions climàtiques i edàfiques determinades es quantifica com la diferència entre l’evapotranspiració potencial (requeriments d’aigua) i l’evapotranspiració real (aigua utilitzada realment). L’evapotranspiració potencial (Ep) és la màxima quantitat d’aigua evapotranspirada sota unes condicions de subministrament òptim. L’evapotranspiració real (Ea) és el volum d’aigua total que torna a l’atmosfera quan s’evapora de la superfície del sòl i de les plantes més l’aigua transpirada realment per la vegetació. L’evapotranspiració real depèn de la disponibilitat d’aigua al sòl, de la demanda evaporativa de l’atmosfera i de les característiques estructurals i funcionals de la vegetació. Situacions de dèficit hídric es poden produir durant períodes curts al migdia, quan la demanda evaporativa és molt alta, o durant períodes més llargs en el curs de l’any a causa de la baixa disponibilita d’aigua al sòl o a l’augment de la resistència radicular a absorbir aigua. En un clima calorós i sec, l’evapotranspiració real està limitada per la quantitat d’aigua disponible al sòl, i pot ser molt més baixa que l’evapotranspiració potencial; com a conseqüència, es produeixen sequeres regularment. En les zones de clima fred i plujós, la radiació solar més baixa i la humitat relativa elevada de l’atmosfera fan que tant la demanda evaporativa com l’evapotranspiració potencial siguin també baixes. A les selves tropicals plujoses i en algunes selves temperades l’evapotranspiració potencial és molt elevada, però, com que no manca aigua al sòl, l’evapotranspiració real pot igualar-la. En aquestes zones la vegetació presenta la seva màxima exuberància.
m
Ecologia