La deformació permanent observada (deformació finita) que és experimentada per una roca depèn de les seves propietats i dels esforços que ha sofert. La deformació és discontínua quan es creen plans de ruptura i lliscament; és contínua en el cas contrari. La deformació contínua és homogènia si les línies rectes continuen rectes i les paral·leles, paral·leles; en cas contrari, és inhomogènia. Una deformació és caracteritzada per un el·lipsoide, definit per tres eixos (el de màxim allargament, el de mínim, i l’intermedi) i per la seva orientació.
f
Geologia