Deià

Deià

© Fototeca.cat

Municipi de Mallorca.

Situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana (que en aquest sector pren el nom de serra de Teix , 1 064 m alt.) i obert a la mar per la costa espadada centrada per la cala de Deià , tancada a l’oest per la punta de Deià (on hi ha la torre de Deià , o sa Pedrissa , una de les principals antigues defenses del terme contra els atacs marítims) i per la punta de sa Foradada. El territori és molt muntanyós, cobert en part de pinedes i alzinars (295 ha; hi era tradicional el carboneig) i matollars (150 ha). L’agricultura és predominantment de secà (unes 388 ha d’oliveres i 70 de garrofers, a més de cereals i ametllers); el regadiu, al voltant del poble, es limita a 31 ha d’hortalisses i arbres fruiters (fins el 1890 hi havia hagut vinya). La pesca hi té una certa importància. És tradicional la confecció de guants. La població ha anat minvant al llarg del s. XX per emigració. La bellesa del paisatge, especialment la disposició en cornisa, damunt la costa escarpada, del sector urbanitzable del terme, ha estat la causa d’una ja antiga tradició turística que estimulà la instal·lació a son Marroig (actualment museu) de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena, el qual comprà altres possessions (entre les quals son Gallard i sa Pedrissa), construí l’accés a sa Foradada i revalorà alhora la zona de costa veïna de Valldemossa. Des d’aleshores esdevingué nucli d’atracció d’artistes i escriptors catalans i estrangers (Joaquim Mir, Arthur Byne, lady Sheppard); el 1963 l’escriptor Robert Graves i el pintor William Waldren organitzaren el Museu de Deià, etnogràfic i de pintura, amb obres del grup d’Els Deu des Teix, format a Deià. La vila (414 h [1996]; 211 m alt.) és en un coster dominat per l’església parroquial (Sant Joan), obra del s. XVI refeta al XVIII (conserva un notable altar barroc). Formada a partir d’una alqueria islàmica, pertangué a la possessió cistercenca de ca l’ Abat; erigida en vila, s’independitzà del municipi de Valldemossa el 1583. Dins el terme hi ha, a més, el poble de Llucalcari i la casa i ermita de son Rotlan.