Generalment la delació té lloc en el mateix moment d’obrir-se la successió del difunt, això és, a la seva mort; però es poden també donar casos de delació diferida —cas de l’instituït sota condició suspensiva i d’institució d’un concebut— o de delació successiva, quan hi ha un altre hereu instituït preferentment, en el qual cas la delació successiva té lloc en frustrar-se la primera delació o després d’haver-se esgotat el temps d’aquesta.
f
Dret català