Delfinat d’Alvèrnia

Territori feudal format el 1155 de la part meridional del comtat d’Alvèrnia arran de la desmembració d’aquest comtat, fet pel comte Guillem VIII quan l’usurpà al seu nebot Guillem VII.

Aquest darrer, en una avinença, en rebé aquella part. Els seus descendents portaren tots com a segon nom el de Delfí (en record d’una ascendència materna), i d’aquest fet s’originà el nom d’aquest territori, conegut també com a comtat de Clarmont. Al s XV passà, per matrimoni, als ducs de Borbó, i el 1503 el duc Carles III el reuní al seu ducat d’Alvèrnia, que havia heretat del seu oncle i sogre Pere i Beaujeu. Arran de la traïció de Carles III i la confiscació, amb el comtat de Montpensier, fou lliurat (1560) a Lluís de Borbó-Montpensier, fill de la seva germana Lluïsa. La darrera delfina d’Alvèrnia fou Anna Maria d’Orleans, la Grande Mademoiselle (morta el 1693), que lliurà el Delfinat a la corona.