Hom troba el deliri en malalties infeccioses, intoxicacions, manies, etc. Generalment hi predomina un estat d’ànim de temor, provocat per amenaces imaginàries, que determina el matís recelós i defensiu de les il·lusions delirants. Coincidint amb el doble moviment de l’afectivitat, els deliris poden ésser de caràcter depressiu (deliris de condemna i culpabilitat, de destrucció, de persecució, d’indignitat, etc) o expansiu (deliris de grandesa, de potència, de reforma social i política, etc); i àdhuc hom troba sovint en una mateixa crisi delirant un primer moment depressiu seguit d’un altre d’expansiu. La solidesa i la coherència dels deliris, i també llur proximitat als límits del versemblant, varien de la mateixa manera que els mateixos límits de la intel·ligència i del sentit crític: en els deficients mentals els deliris són pobres, puerils i poc coherents; en els estats de demència tenen proporcions exorbitants, però es disgreguen fàcilment per la manca de memòria que s’hi dóna; en els estadis confusos s’acoblen fugaçment, varien segons els canvis d’humor i manquen de connexió i constància. Hom pot agrupar els deliris entorn dels instints o de les passions fonamentals de l’home: l’instint de conservació i l’afany de possessió (deliris de destrucció, de persecució, de pretensió, de reivindicació, etc), el sentiment del propi valor i la convicció religiosa (deliris de grandesa, de reforma social i política, messiànic, profètic, etc) o l’instint sexual (deliris de gelosia, eròtic, etc). Més enllà, però, d’aquesta i altres possibles divisions o classificacions de tipus de deliri, el que cal és distingir clarament entre deliri sistematitzat, en què les idees i els temes delirants es donen ordenadament i coherent, i deliri polimorf, caracteritzat per la barreja i la successió desordenada dels temes més diversos (persecució, megalomania, erotomania, misticisme, etc). És important, així mateix, de subratllar, més enllà de les simples idees i temes delirants, l’estat de deliri. Cal cercar l’expressió més completa de concepció delirant en els deliris sistematitzats dels paranoics, puix que en aquests individus l’anomalia passional i la manca de sentit crític són constitucionals i permanents.
m