Delos

Δῆλος (el)

Illa de l’arxipèlag de les Cíclades, Grècia.

Fou important en època antiga per motius religiosos i comercials. Segons una llegenda mitològica, Leto, que fugia de la ira d’Hera, hi infantà Apol·lo i Àrtemis. Habitada ja a l’època micènica, tingué uns anys de decadència durant les guerres mèdiques. El 478 aC, després de la derrota dels perses, els pobles jònics hi constituïren la lliga de Delos. Posteriorment l’illa depengué d’Atenes i, durant un curt període, d’Esparta. Independent des del 314 aC, el 166 aC fou lliurada als atenesos pel senat romà amb la concessió de port franc, la qual cosa li proporcionà un gran apogeu comercial. Saquejada la ciutat els anys 88 i 68 aC, durant les lluites de Mitridates contra Roma, començà la seva decadència, accentuada per la competència d’altres ports. A partir del s VI dC es despoblà. És un dels jaciments arqueològics grecs més ben coneguts. L’escola arqueològica francesa d’Atenes hi ha fet excavacions ininterrompudament des del 1872. S'hi conserven restes d’una ciutat del s III aC, la terrassa dels lleons, al costat d’un llac sagrat, i diverses edificacions. El recinte sagrat inclou restes de temples dedicats a Apol·lo, Àrtemis, Leto, Hera, Zeus i Atena.