Els primers coets de la sèrie es desenvoluparen a partir de míssils nuclears, en afegir-hi més motors per tal d’aconseguir una força d’impuls més elevada i en augmentar la capacitat de càrrega. La sèrie Delta II està formada per coets de dues o tres fases no recuperables amb capacitat per a transportar 2,1 t de càrrega a una òrbita geoestacionària o bé sis tones a una òrbita baixa. El coet està propulsat per un nombre variable de motors (de tres a nou), que es disposen al voltant del tanc principal de combustible. El Delta III fou dissenyat per portar el doble de càrrega que el seu predecessor, gràcies als avenços de la tecnologia criogènica utilitzada en els dipòsits de combustible líquid. El seu primer vol s’efectuà a l’agost del 1998 i fracassà. La sèrie Delta IV es posà en marxa amb un vol de prova al març de l’any 2003 i patí problemes de bombolles en els tancs d’oxigen líquid. El model més potent pot posar fins a 5 t en òrbita baixa i fins a 1,8 t en òrbita geoestacionària.