Hom anomena demanda efectiva la quantitat de productes que correspon al poder de compra dels demandants, i demanda potencial la corresponent al desig però no al poder, o a l’inrevés. Entre els diferents tipus, hom pot distingir-ne tres: la demanda composta, quantitat demanada d’un producte per a la seva utilització en diferents funcions (la demanda de pell, per exemple, és composta per la demanda que hom en fa per a sabates, cinturons, bosses, etc), la demanda conjunta o complementària, quantitat demanada d’un producte juntament amb quantitats d’altres productes (la demanda de raquetes i pilotes de tennis, la de cotxes i pneumàtics, etc), i la demanda derivada, quantitat demanada dels factors de producció condicionada a la demanda del producte final (la demanda de maons és derivada de la demanda de cases). La corba de demanda relaciona els preus d’una unitat de producte amb les quantitats que el consumidor desitja de comprar. La corba és inclinada i decreixent d’esquerra a dreta, d’acord amb la llei de la demanda; a menors preus, major quantitat demanada de productes. Aquesta llei presenta, però, importants excepcions, i la corba de demanda creix llavors a la inversa, com quan hom pren el preu dels productes com a indicador de llur qualitat (aquest seria el cas, per exemple, de certs vins), quan el producte és un article d’ostentació i del qual hom demana més com més car és (automòbils de luxe, cosmètics de moda, etc), o bé quan es donen elements especulatius (una alça de preus que hom preveu creixent en un futur immediat) que determinen una demanda més forta del producte (paradoxa de Giffen). La informació per a dibuixar una corba de demanda numèrica o bé matemàtica, hom pot assolir-la, respectivament, a través d’una taula de demanda o bé a través de l’anomenada funció de demanda, que relaciona les quantitats de producte que un consumidor desitja de comprar amb tots els factors que en determinen la demanda: el seu preu, el d’altres productes complementaris i substitutius, el nivell de renda, les facilitats de compra, etc. Si, per exemple, tots els factors menys un romanen constants a uns valors donats, hom pot observar la forma en què varia la quantitat demanada en variar el factor no constant. Els gusts, els hàbits i les necessitats dels consumidors determinen la forma de la funció de demanda i no entren com a variables explícites d’aquesta funció. Com a branca de la teoria econòmica, la teoria de la demanda analitza els factors que incideixen en l’elecció d’un determinat conjunt de productes per part del consumidor. A partir d’aquesta anàlisi és possible de preveure l’efecte, sobre l’elecció dels consumidors, d’una variació en el preu, en la venda o en llurs gusts i necessitats.
f
Economia