demarcació

f

Geografia

Línia de separació, natural o convencional, entre dos o més territoris; es considera natural si el traçat s’adapta als principals accidents del relleu.

Pot referir-se a les fronteres entre els estats o bé a divisions i subdivisions dins el mateix estat. La divisió de l’Estat espanyol en províncies, per exemple, fou feta durant el segle XIX —decret de 1833— i és coneguda amb el nom de demarcació territorial general . Hi ha també demarcacions especials , com és ara, entre altres, les eclesiàstiques, les militars i les universitàries. A França, durant la Segona Guerra Mundial, fou establerta una línia de demarcació entre la zona lliure del govern de Vichy i la zona ocupada pels alemanys.