Els estudis de demografia històrica es basen en fonts de caràcter peculiar, i d’aquí prové la necessitat de posar en pràctica mitjans específics per a explotar-les i analitzar-les. Els registres parroquials apareixen com la principal font per a la reconstrucció de les famílies, i són documents de primera mà en els països catòlics i protestants. La reconstrucció de famílies també es pot fer efectiva mitjançant les genealogies. El valor d’aquestes fonts es deixa entreveure en els resultats de continuïtat en l’observació. Pel fet que les poblacions del passat no limitessin voluntàriament el nombre de naixements, la demografia històrica ha tingut una importància capital en l’estudi de la fecunditat natural. Louis Henry considerat per a molts el pare de la demografia històrica, és, juntament amb A. Fleury, el creador del denominat mètode de reconstrucció de famílies.
f
Sociologia
Demografia