dḗmos
*

m
Història

Originàriament, conjunt de ciutadans d’una polis grega, regits per uns mateixos drets.

A Atenes, la reforma de Clístenes (506 aC) dividí la població primerament en cent dḗmoi, però després s’augmentaren fins a cent setanta-quatre, i alhora cadascun dels dḗmoi era associat a una porció del terreny de la polis, ja fos rural o urbana; cada dḗmos tingué, doncs, una fisonomia social, política o religiosa pròpia. Era regit per un demarca, elegit cada any. A través dels dḗmoi, hom elegia els càrrecs públics de la ciutat, confeccionava les llistes de reclutament i canalitzava els imposts.