demòtic

m
adj
Lingüística i sociolingüística

Dit de la forma col·loquial del grec modern, enfront de la forma culta o ‘‘pura’’ (καναρέυουσα, ‘kathareussa‘).

La pugna entre demòtic i ‘khatareussa’ (més arcaïtzant i tradicionalment circumscrit a usos formals com ara el polític, el religiós i el científic) ha tingut durant el sXX connotacions polítiques: durant la dictadura militar de 1967-74, la forma ‘kathareussa’ fou obligatòria a l’escola i a l’administració. El 1975 el parlament aprovà la igualtat d’ambdues modalitats, i des d’aleshores el demòtic s’ha imposat de manera absoluta.