denari

m
Numismàtica i sigil·lografia

denari ibèric dels ilergets, amb la llegenda ILTIRDASALIRBAN (inici del s II aC)

© Fototeca.cat

Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.

Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g. El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA. Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica. El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc. El seu pes havia baixat a uns 4 g. Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador. El seu pes i la seva llei anaren decreixent. Caral·la creà una nova moneda d’argent que valia 2 denaris, l'antoninià, però que només pesava 5,45 g i no tenia més d’un 20% d’argent. L’any 295 Dioclecià tornà a batre moneda d’argent de pes i llei similar al denari. A la península Ibèrica, les tribus ibèriques encunyaren denaris d’argent de patró romà als s. II i I aC. A Catalunya, en foren batuts a Vic, a Lleida i a Tarragona.