Estudià medicina a Burundi, i posteriorment retornà al seu país per treballar al poble de Lemera, on conegué les difícils condicions en què les dones de les zones rurals havien d’afrontar els parts. Després d’una estada a Angers, on amplià estudis, el 1989 retornà a Lemera, on establí un hospital especialitzat en obstetrícia i ginecologia, que fou destruït arran del conflicte bèl·lic que devastà el país en 1997-2003. El 1999 fundà l’hospital de Panzi a Bukavu, inicialment dedicat a la maternitat, però que s’acabà dedicant al tractament de dones sotmeses a la violència sexual extrema, que ha arribat a esdevenir habitual a causa de l’estat de guerra crònic i el desgovern de la República Popular del Congo. Rebé, entre molts altres, el premi de drets humans de les Nacions Unides (2008), el premi Olof Palme (2008), el Sàkharov del Parlament Europeu (2014) i, el 2018, el premi Nobel de la pau compartit amb Nadîe Murad.