S'originà al s XVIII, en el procés de trencament de les relacions feudals al camp i d’industrialització que originà l’emigració cap a la ciutat. Uns altres factors densificadors de les ciutats han estat les dificultats materials d’expansió de l’àrea urbana (físiques, com muntanyes, mar, llacs, o politicomilitars, com és ara les muralles, freqüents, encara, al s XIX), la propietat privada del sòl, bé escàs, monopolitzable, la disminució de la mortalitat, i, finalment, l’endarreriment tècnic de la indústria de la construcció, que dificulta la producció d’habitatges. En l’anàlisi de l’espai urbà aquest concepte és utilitzat per R.Lachèn, que vol demostrar que la densitat creix amb les dimensions de la ciutat, i per Colin Clark, que aplica (1952) la llei, descoberta el 1892 per H.Bleicher, segons la qual la densitat de població urbana tendeix a disminuir com a funció exponencial negativa del creixement de la distància respecte al centre de l’àrea urbana. Són elements desdensificadors la planificació urbana i l’aplicació de la màquina de vapor i l’electricitat al transport. La teoria de les ciutats jardí (1892) d’E.Howard i la New Town Act (1946) a la Gran Bretanya i la política de renovació urbana aplicada principalment als EUA són exemples dels intents de pal·liar els problemes d’equipament deficitari, dificultat de les comunicacions i deterioració del benestar i de la salut que acompanyen els processos de densificació.
f
Urbanisme