dent de lleó

Taraxacum officinale (nc.), lletsó d’ase, pixallits

f
Botànica

Dent de lleó

© Corel / Fototeca.cat

Planta herbàcia, de la família de les compostes, de fulles totes basals en roseta, pinnatífides o pinnatipartides i runcinades, de capítols grocs solitaris i d’aquenis terminats en plomall.

Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives. Creix en prats, vores de camps i de camins, terrenys incultes, etc, sobretot a muntanya.