Bé que n'hi ha de moltes menes, en general les eines emprades han d’ésser senzilles i d’una forma que permeti d’esmolar-les sense que perdin precisió. Normalment les dentadores treballen per divisió o bé per rodadura. Les primeres són fresadores equipades amb una fresa perfilada, que té la forma del buit que cal fer entre les dents de l’engranatge que hom ha de tallar i és destalonada perquè no canviï de forma en ésser esmolada. L’engranatge que ha d’ésser tallat roman quiet mentre la fresa gira i avança en la direcció dels flancs de les dents. De les dentadores que treballen per rodadura, unes empren la fresa de rodadura, que és una roda amb dents obliqües i destalonades, el perfil de la qual correspon al contraperfil de l’engranatge que hom vol tallar. Unes altres dentadores utilitzen el procediment de Fellow, en el qual l’eina té la forma d’una roda dentada el perfil de la qual correspon al de rodadura de l’engranatge que hom vol tallar; a més del moviment de rotació, l’eina en té un d’axial. La màquina de Maag treballa per mitjà d’una pinta que talla una, dues o tres dents alhora, gràcies al moviment alternatiu en la direcció de l’eix de l’engranatge simultani al de rotació. Després de tallar les dents, cal un seguit d’operacions per a acabar l’engranatge (rectificació i altres), sobretot en el cas dels engranatges cònics, les dents dels quals tenen un perfil variable. La dentadora Gleason es diferencia pel fet que fa actuar dues eines en lloc d’una de sola. Aquestes eines es mouen alternativament i cadascuna actua durant la cursa de retrocés de l’altra. Pot tallar engranatges cònics d’espiral amb dents en espiral d’angle zero, en espiral obliqua i en espiral hipoide. L’eina utilitzada és una fresa de plat amb ganivetes postisses. Damunt del mateix plat hom pot muntar ganivetes per al desbast, o bé ganivetes per a l’acabament dels flancs de les dents. Amb la dentadora Gleason hom pot tallar rodes còniques i pinyons cònics. Per obtenir dents helicoidals sobre rodes còniques hom situa la fresa excèntricament damunt el disc de manera que el lloc on les eines arrenquen ferritja correspon a la posició que tindrien les dents de la roda a acoblar. La fresa i el disc componen un moviment la resultant del qual genera les dents; els flancs d’aquestes dents tenen el perfil d’evolvent.
f
Tecnologia