dentició

dentición (es), teething (en)
f
Anatomia animal

Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent

© Fototeca.cat

Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.

En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva. La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent: incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars. La segona té la cronologia següent: a sis anys apareixen les primeres molars; a set, les incisives centrals; a vuit, les laterals; entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina; a dotze, la segona molar; i, per últim, entre divuit i vint-i-cinc anys, la tercera molar o queixal del seny. Generalment, la dentició no produeix trastorns, bé que a vegades pot produir dolor local i malestar general. L’erupció del queixal del seny és sovint la més afectada.