Deodat

Deusdedit
(Claramunt, Anoia, segle X — Barcelona, 1029)

Bisbe de Barcelona (1010-29).

Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Llobet. Ell mateix fou també ardiaca. La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral —dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal—, d’esglésies —com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard— i de defenses —com la torre de la Granada—, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell. Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres. Durant el seu govern el comte Ramon Borrell s’ingerí amb la seva autoritat civil en afers del bisbat.