Estudià a la Universitat de Londres, d’on fou també professor en 1945-59 i en 1970-78. Fou el pioner en l’estudi de la rotació molecular i l’estructura de molècules orgàniques complexes. El 1969 compartí el premi Nobel de química amb O. Hassel pels seus treballs, que ajudaren a establir l’anàlisi conformacional com una branca essencial de la química orgànica. És autor d’un procediment que duu el seu nom per a sintetitzar aldosterona.