Fou descoberta el 1963 i hom hi porta a terme excavacions arqueològiques, que, fins a la primera dècada del segle XXI, han donat a conèixer una xarxa de galeries de més de 80 m de profunditat i de fins a vuit nivells. Hom en data l’inici de la construcció entre els segles VIII-VII aC, atribuïda als frigis, i fou habitada fins al final del segle XIX. Com la resta de les ciutats subterrànies de la regió, acomplia una finalitat defensiva, eludint les successives invasions que periòdicament assolaven la regió.
Durant els segles I i II dC fou un refugi dels cristians contra la persecució de l’imperi Romà i, en l’època bizantina (330-1460), contra les incursions omeies, abbàssides i, finalment, otomanes. Per aquest motiu, hom hi troba un gran nombre d’esglésies, i també graners, escoles i habitatges amb capacitat per a fins a 30.000 persones. Hom en ventilava l’interior amb més d'un miler d’obertures i conductes. Connecta per un túnel d'uns 8 km amb la veïna ciutat, també subterrània, de Kaymaklı.