El mot derivat comporta una significació distinta de la del primitiu sobre el qual s’ha format, tot i que conservi algun aspecte semàntic que hi coincideixi. Hom pot parlar de diverses classes de derivats, segons l’extensió de la unitat primitiva de la qual hom parteix: derivat primari és el format directament damunt l’arrel d’un mot (estim- > estimar), i derivat secundari és el que parteix d’un mot ja completat (oliva > olivarer). El mot que prové d’un substantiu o d’un adjectiu rep el nom de derivat postnominal (fuet > fuetejar), i el de derivat postverbal el que prové d’un verb (tocar > toc). Temps derivat és el format damunt un temps primitiu; són anomenats per alguns gramàtics (Bello) derivats verbals l’infinitiu, el participi i el gerundi. Per a la glossemàtica, un derivat d’una classe determinada és el conjunt d’elements successius resultants d’una divisió de la classe. Els derivats són de primer o segon grau si es descobreixen amb una o dues operacions de divisió, respectivament. En un text dividit en períodes, els períodes en frases, les frases en paraules i les paraules en síl·labes, cadascuna d’aquestes divisions és un derivat de primer grau respecte a la divisió immediatament anterior, i de segon grau respecte a la segona anterior, etc.
m
Lingüística i sociolingüística