Es caracteritza per estat febril, presentació sobtada de nòduls cutanis durs i circumscrits que, freqüentment, experimenten necrosi, edema subcutani a les extremitats i a la zona ventral del tronc i limfadenitis generalitzada. Provoca febre, abatiment, anorèxia, salivació excessiva, secreció oculonasal, coixesa, pèrdua de pes i disminució de la producció de llet.
El virus es contagia per contacte directe entre animals, i és molt ràpid, però també de manera indirecta a través de mosques, paparres, tàvecs o altres animals que s’alimenten de sang. No es transmet a les persones, ni per contagi ni consumint productes bovins o derivats.
La malaltia és molt freqüent entre el bestiar boví a l’Àfrica subsahariana, d’on és originari el virus. A partir del 1988 s’expandí pel nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, i el 2015 es detectaren els primers casos a Grècia i Bulgària. L’octubre del 2025 se’n detectaren dos focus a Catalunya.
La grip aviària és una malaltia de declaració obligatòria segons l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE).