Terme encunyat pel politòleg Giuseppe Di Palma, la desafecció política ha estat detectada i estudiada en altres països democràtics on el sentiment de distància dels ciutadans respecte les institucions és cada vegada més gran i es parla, sovint, de descrèdit, apatia o cinisme democràtic. En el nostre país ha esdevingut una preocupació relativament recent.
La desafecció ciutadana o el descrèdit de la política respon bàsicament a la percepció que el món de la política i els partits polítics en general “no escolten els ciutadans” i “no els tenen en compte en la seva presa de decisions”. S’ha estès la percepció que els governs no són capaços de solucionar els problemes de la societat i no donen resposta a les demandes de la ciutadania. El sentiment de desafecció política s’ha agreujat davant la crisi econòmica i la incapacitat palesa dels partits de donar resposta als reptes actuals. Les causes de la desafecció són múltiples i són sovint difícils d’identificar.
Aquest fenomen s’explica per factors estructurals de fons, com per exemple, un predomini dels valors individualistes; una actitud tradicional —típica dels països de l’arc mediterrani— de desconfiança cap a la política i els polítics; manca de transparència i de democràcia interna dels partits; finalment, depèn de la imatge negativa que els mitjans de comunicació projecten del món de la política.