desbrotador

m

Química

Agronomia

Substància sintètica o biològica utilitzada en agricultura que actua, en aplicar-se sobre les plantes, com a inhibidor del creixement dels brots principals o auxiliars.

Els desbrotadors, en general, eliminen la divisió cel·lular o bé els processos d’allargament de les cèl·lules, i fan que els borrons quedin petits i no prosperin. Perquè tingui efecte, cal aplicar el desbrotador mentre els brots són menors de 3 cm. Hom l’utilitza per a inhibir el creixement de brots auxiliars en plantes de tabac, com a retardador del creixement de la gespa i també per a inhibir la brotada de la ceba.