descans setmanal

m
Economia
Dret del treball

Dret del treballador a interrompre la seva prestació de serveis una vegada la setmana durant tota la jornada, però sense deixar de percebre la remuneració corresponent.

Reconegut en la majoria d’estats, hom ha fet coincidir, en general, el descans setmanal amb el diumenge, dia que resta prohibida l’activitat productiva i hom tanca les fàbriques i els establiments. No obstant això, en els treballs que per llur natura no poden ésser interromputs, el descans setmanal no coincideix amb el diumenge. El descans setmanal té actualment una durada mínima d’un dia i mig. És acumulable per períodes de fins a catorze dies. En general, aquesta interrupció del treball comprèn la tarda del dissabte —o, en el seu cas, el matí del dilluns— i el dia complet del diumenge. La durada del descans setmanal dels menors de divuit anys establerta, com a mínim, de dos dies ininterromputs.