Els principis en què havia de basar-se foren establerts pels acords de la conferència de ©Potsdam (1945). Després, les normes pràctiques depengueren de la potència que dominava cada sector i, malgrat els acords de Potsdam, molt aviat hom notà discrepàncies en llur aplicació. En el sector encomanat a l’URSS hom procedí a desmuntar totalment les fàbriques, que foren traslladades i muntades novament a l’URSS, en concepte de compensacions de guerra. Aquests trasllats en massa acabaren el 1947, i l’actitud soviètica anà canviant a mesura que la República Democràtica Alemanya anava essent integrada al bloc de l’economia socialista. Les fàbriques que hom no traslladà foren nacionalitzades per les autoritats soviètiques. Per contra, als sectors controlats per les potències occidentals, tot i que hi foren dissoltes unes quantes societats, l’actitud fou més condescendent i ben aviat sorgiren protestes per la lentitud amb què hom procedia a la descentralització. Des de la creació de la República Federal d’Alemanya les potències occidentals ajudaren a reconstruir-la integrant-la a totes les institucions europees occidentals i beneficiant-la amb un percentatge molt considerable de l’ajut econòmic previst al Pla Marshall. Actualment la majoria de les concentracions industrials desintegrades s’han tornat a agrupar i han adquirit una nova puixança: Krupp, Thyssen i Mannesman (siderúrgia), Volkswagen i Daimler-Benz (automòbils), Bayer i Hoechst (productes químics i farmacèutics) i Siemens (electricitat).
f
Història