descentralització

f
Dret administratiu

Tècnica administrativa consistent a transferir part de la competència de l’administració central o autonòmica a entitats amb personalitat pública d’àmbit geogràfic reduït o d’especialització funcional.

El procés descentralitzador permet de mantenir el control polític central tot donant una autonomia en determinats àmbits o aspectes de la gestió administrativa. En els estats de dret anglès, la descentralització ha estat el fonament de la gestió pública i ha permès de potenciar el desenvolupament de les col·lectivitats locals. Els estats basats en el dret administratiu francès tendeixen, per la complexitat i l’increment actuals de les funcions públiques, a superar el centralisme a través d’una descentralització geogràfica i funcional de l’aparell administratiu tot cercant una major eficàcia en l’actuació pública.