La conquesta progressiva de l’espai pot ésser considerada com la continuació de l’esforç descobridor i viatger. Els descobriments geogràfics són, per diverses raons, fets culturals; en primer lloc, el que compta no és que hom arribi per primera vegada a un indret fins aleshores desconegut, sinó que el coneixement d’aquest fet es generalitzi en els diversos sectors de la societat. A més, els descobriments comporten només l’enriquiment intel·lectual d’uns homes i d’unes cultures determinats. Les contrades descobertes eren sempre habitades i, doncs, conegudes per l’home, però amb llur “descobriment” restaven incorporades a l’àmbit de la cultura dominant. Això explica el fet que algunes regions hagin estat descobertes diverses vegades i en diverses èpoques, com és el cas d’Amèrica, coneguda ja pels vikings el primer mil·lenni i que cinc segles més tard fou descoberta de nou. Culturals són, també, en l’aspecte de llur repercussió literària, els llibres de viatges (llibre), que han assolit una àmplia difusió. Així, doncs, l’aspecte més important del descobriment és la constància que en resta; d’altra banda, a l’àrea cultural d’Occident hom entén per descobriments geogràfics els que han fet els pobles occidentals al llarg de llur història.
Viatges i descobriments geogràfics
| Any | Viatges i descobriments |
|---|---|
| segle VII aC | Els egipcis arriben a l’Eufrates i al Sudan |
| segles VI-V aC | Periple d’Hannó |
| 450 aC | Heròdot arriba a la primera cascada del Nil |
| 334 aC | Viatge de Pitees per l’Atlàntic, fins a Thule |
| 325 aC | Expedició d’Alexandre que aporta grans coneixements sobre les terres índies |
| segle I aC | Els romans arriben a Escòcia i a l’Elba |
| segle I | Els xinesos exploren les costes meridionals de l’Àsia |
| 400-425 | Viatges a l’Índia i a Sri Lanka de Cosme Indicopleustres |
| segle VIII | Comerciants àrabs arriben a les costes del SE asiàtic |
| 867 | L’escandinau Nadod arriba a Islàndia |
| 890 | Ottar de Helgeland descobreix la mar Blanca |
| 900 | Descobriment de Grenlàndia pels noruecs |
| 985-986 | Erick el Roig s’instal·la a Grenlàndia |
| 1000 | Leif Eriksson arriba a l’Amèrica del Nord |
| 1245-1247 | Viatge a Mongòlia de Giovanni del Pian de Carpini amb el polonès Friar Benedikt |
| 1253 | Viatge de Guillem de Ruysbroek a la cort del Gran Khan |
| 1270 | Descobriment de les Canàries per Lancelloto Malocello |
| 1271-1295 | Viatges per l’Extrem Orient de Marco Polo |
| 1318-1330 | Viatge d’Oderico de Pordenone al Tibet i Mongòlia |
| 1325-1349 | Ibn Battuta viatja per l’Àfrica del nord, pel sud de l’Àsia i per la Rússia meridional |
| 1434-1485 | Els portuguesos exploren les costes occidentals d’Àfrica |
| 1487 | Bartolomeu Diaz passa el cap de Bona Esperança |
| 1492 | Del 3 d’agost al 12 d’octubre, primer viatge de Colom; descobreix les Antilles |
| 1493-1496 | Segon viatge de Colom; descobreix les Petites Antilles |
| 1497 | Expedició de Giovanni Caboto a l’Amèrica del Nord per compte de la Corona d’Anglaterra |
| 1498 | Vasco da Gama arriba a l’Índia |
| 1498-1500 | Tercer viatge de Colom; arriba a Trinitat i al continent |
| 1499 | Alonso de Ojeda, Juan de la Cosa i Amerigo Vespucci descobreixen Hondures i Veneçuela |
| 1500 | Vicente Yáñez Pinzón descobreix la desembocadura de l’Amazones |
| 1502-1504 | Quart, i darrer, viatge de Colom |
| 1506 | Fernão Soares i João Gomes d’Abren descobreixen Madagascar |
| 1508-1509 | Expedició de Sebastiano Caboto a l’Àrtic |
| 1512 | Ponce de León descobreix la Florida |
| 1513 | Vasco Núñez de Balboa descobreix l’oceà Pacífic |
| 1515 | Juan de Solís arriba a l’estuari de La Plata |
| 1517 | Els portuguesos viatgen per la Xina i després pel Japó |
| 1519 | Inici de la conquesta de Mèxic per Cortès |
| 1519-1522 | Primera volta al món de Magalhães i Elcano |
| 1526 | Els castellans descobreixen Nova Guinea |
| 1531 | Pizarro inicia la conquesta del Perú |
| 1534 | Jacques Cartier explora Labrador i funda la primera colònia francesa al Canadà |
| 1535 | Pedro de Mendoza inicia la colonització del Riu de La Plata |
| 1539 | Hernando de Soto explora el Mississipí |
| 1564-1565 | Expedició a les Filipines des de Mèxic a càrrec d’Urdaneta |
| 1596 | Barents descobreix les illes Spitzbergen |
| 1603 | El missioner portuguès Paez visita les fons del Nil Blau |
| 1605 | Janszoon descobreix Austràlia |
| 1610 | Hudson descobreix la badia que duu el seu nom |
| 1614 | Cornelius Schouten i Jacob Lemaire descobreixen el cap d’Hornos |
| 1633 | Jean Nicolet descobreix el llac Michigan |
| 1642 | Abel Tasman arriba a Tasmània |
| 1660 | Expedicions russes a Sibèria |
| 1678 | La Salle i Hennepin descobreixen les cascades del Niàgara |
| 1722 | L’holandès Roggeveen descobreix l’illa de Pasqua |
| 1725-1728 | Vitus Bering descobreix l’estret del seu nom |
| 1741 | Bering descobreix les illes Aleutianes |
| 1767 | Samuel Wallis descobreix l’illa de Tahití |
| 1768 | Viatge de James Bruce a les fonts del Nil |
| 1768-1771 | Primer viatge de James Cook al Pacífic Sud; descobreix les illes Societat i explora Nova Zelanda |
| 1772-1775 | Segon viatge de James Cook; descobreix Nova Caledònia i explora l’Antàrtic |
| 1776-1779 | Tercer viatge de Cook; descobreix les illes Hawaii |
| 1793 | Mackenzie travessa les muntanyes Rocalloses |
| 1798 | Expedició de Friedrich Hornemann, primer europeu que travessa el Sàhara |
| 1799-1802 | Viatge de Humboldt a l’Amèrica del Sud |
| 1803-1808 | Viatge de Domènec Badia (Ali Bei) pel nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà |
| 1823 | Hug Clapperton, Dixon Denham i Walter Oudney descobreixen el llac Txad |
| 1825 | James Ross arriba al pol nord magnètic |
| 1829 | Viatge d’Alexander von Humboldt a l’Àsia |
| 1838-1840 | Dumont d’Urville descobreix la Terra Adelaida a l’Antàrtida |
| 1842-1848 | John Charles Frémont explora quasi tot el Far West |
| 1848 | Els missioners alemanys Rebmann i Krapf descobreixen les muntanyes Kenya i Kilimanjaro |
| 1857-1858 | John H. Speke descobreix els llacs Tanganyika i Victòria |
| 1859 | Livingstone descobreix les cascades Victòria del Zambesi |
| 1862 | Speke i Grant descobreixen les fonts del Nil |
| 1866 | Doudart de Lagrée i Garnier remunten el Mekong |
| 1873-1875 | V.L. Cameron travessa l’Àfrica |
| 1874-1877 | Stanley explora tot el curs del riu Congo |
| 1879-1880 | Adolf E. Nordenskjöld descobreix el pas del Nord-est |
| 1884 | Baker descobreix le llac Albert i les fonts del Nil Blanc |
| 1895 | Inici de l’expedició al Tibet de Sven Hedin |
| 1901-1904 | Robert F. Scott descobreix la Terra d’Eduard VII |
| 1906 | Roald Amundsen descobreix le pas del Nord-oest |
| 1909 | L’americà Robert Peary arriba al Pol Nord |
| 1911 | Amundsen arriba al Pol Sud, dos mesos abans que Scott, que mor a la tornada |
| 1953 | Edmund Hillary i Tensing Butia arriben al cim de l’Everest |
| 1957 | Llançament del primer satèl·lit artificial |
| 1959 | El submarí atòmic nord-americà "Nautilus" travessa, en immersió, el casquet polar de l’Àrtida i surt a la superfície prop del Pol. L’experiència és repetida el 1962 pel submarí atòmic "Leninskij Komsomol" |
| 1969 | Armstrong i Aldrin caminen sobre la Lluna |
| 1973 | Comença l’exploració dels planetes del sistema solar |
| 1983 | La sonda Pioneer 10 abandona el sistema solar |
A l’edat antiga el món conegut es reduïa a les valls dels grans rius del Creixent Fèrtil i Egipte. L’atracció del comerç mogué la navegació i impulsà les guerres de conquesta, i ambdues feren augmentar els coneixements geogràfics. Gràcies a les rutes de l’ambre o de l’estany, o a campanyes com les de Cir o d’Alexandre, hom arribà, en temps d’Estrabó (segle I aC i segle I dC), a un excel·lent coneixement de l’Antic Continent, en una llarga franja estesa entre l’Índic i la mar Bàltica. Amb Roma les relacions Orient-Occident, tot i que perduraren d’una manera esporàdica i local, es trencaren en bona part; així, els asiàtics s’orientalitzaren, mentre que els europeus es veieren restringits a l’àrea occidental i centrats a la Mediterrània. A l’edat mitjana els àrabs foren una mena de pont entre aquelles dues cultures per al comerç de productes de luxe (espècies, seda, or i pedres precioses) i per a la transmissió de notícies. Aquesta fou l’època dels viatgers solitaris, que han deixat llargues relacions de llurs descobriments i aventures, entre els quals excel·leixen Marco Polo (segle XIII) i ibn Baṭṭūṭa (segle XIV). Fou l’època, també, de la incursió dels normands a l’àrea occidental i de llur expansió nord-atlàntica. Ultra el comerç, un altre impuls als viatges fou donat per l’esperit d’evangelització. Amb el Renaixement, quan Europa necessitava més el comerç amb l’Orient, els camins tradicionals de les caravanes restaren tallats per l’expansió dels turcs. Aquest fet impulsà granment la navegació, que assolí moltes millores tècniques.
Principals descobriments geogràfics de la història
El naixement de l’estat modern donà als descobriments una perspectiva; l’afany de conquesta engendrà el colonialisme, que perdurà fins ben entrat el segle XX. La pacient realització del periple d’Àfrica per part dels portuguesos i la trobada del continent americà per la corona de Castella capgiraren les bases socials i polítiques de l’Occident. Es desencadenà, així, una gran competència internacional amb una febre de viatges i conquestes tot al llarg dels segles XVI i XVII. A la primeria del segle XVIII, la recerca de la Terra Australis i dels passos del Nord foren els únics objectius per a atreure marins i aventurers, alhora que els russos iniciaren la sistemàtica colonització de les terres de Sibèria. Vers la fi del segle XVIII aparegué la tendència a l’exploració científica, amb viatges com els de Cook o de Humboldt, i amb la fundació de diverses societats d’estudis, que en el terreny econòmic adoptaren la mateixa sistemàtica racionalitzadora en forma de companyies de comerç.
Mapa dels descobriments geogràfics més destacats
© Fototeca.cat
En entrar en els temps contemporanis restà del tot definida la figura del viatger com a pur investigador científic o com a agent colonial, o com ambdues coses alhora. Restaven per conèixer —i, doncs, per explorar— encara grans extensions interiors de continents (Àsia, Àfrica, Austràlia) i les regions polars; en aquell moment es produí també la colonització del Far West nord-americà. La recerca de noves mines de metalls preciosos i la necessitat d’ampliació de les influències polítiques esdevingueren el motor de l’última etapa dels descobriments. Només restaren les expedicions polars com a fets més científics i les escalades a les muntanyes més altes i difícils com a fets esportius.