descompensació

f

Patologia humana

Estat d’esgotament o d’incapacitat per a acomplir, un òrgan, les funcions que li són pròpies.

Generalment, aquest fracàs s’esdevé després d’una lluita més o menys llarga per contrarestar algun defecte preexistent, bé funcional, bé anatòmic. Les més freqüents, i també les més greus, són la descompensació renal i la miocardíaca. La descompensació determina un estat d'insuficiència.