Aquest compromís de pagament ha d’ésser reflectit en un efecte comercial o financer, que és el document descomptat, i la quantitat avançada és sempre inferior al valor nominal del deute. Com a conseqüència de l’operació, el dret de cobrament resta transferit a la persona física o jurídica que ha efectuat el descompte. La diferència o rebaixa, que és la remuneració del qui bestreu els diners, depèn del tipus d’interès —que en aquest cas és conegut amb el nom de tipus de descompte— que hom apliqui a l’operació, del valor nominal del deute i del temps que manqui per al seu venciment. El descompte, en altre temps practicat per acabalats particulars, constitueix actualment l’operació de crèdit més corrent efectuada pels bancs comercials, normalment sobre efectes comercials o lletres de canvi i sobre els títols emesos pel tresor públic amb venciment a curt termini. El descompte d’efectes agilita l’acompliment d’activitats comercials i contribueix a incrementar la liquidesa del sistema econòmic ( redescompte).
m
Economia