desconnectador

desconectador (es), disconnecter (en)
m
Electrònica i informàtica

Desconnectador de potència per a línies d’alta tensió

© Fototeca.cat

Aparell que serveix per a desconnectar una part d’una línia o d’una instal·lació elèctrica, separant-la o seccionant-la de la resta.

Per això hom l’anomena també seccionador o separador . La part desconnectada resta sense tensió elèctrica. Un desconnectador és format essencialment per un o dos braços conductors que fan contacte entre ells o en uns contactes fixos, els uns i els altres muntats sobre aïlladors de porcellana, epoxi, etc. El corrent elèctric passa pels braços conductors. Aquests braços són mòbils, generalment giratoris, de manera que en moure's, accionats per un dispositiu de maniobra, deixen de fer contacte i hi resta un espai d’aire que separa una part de la línia o de la instal·lació. És preceptiu, per seguretat, que aquest espai de separació sigui visible. Els desconnectadors normals, a diferència dels interruptors, no poden ésser oberts quan hi passa corrent, perquè es farien malbé; només poden desconnectar una tensió elèctrica i per això són més senzills i barats que els interruptors. Els desconnectadors poden ésser unipolars (un joc braç-contacte) o multipolars, generalment tripolars (3 jocs braç-contacte) per a corrent trifàsic. Poden ésser per a instal·lació interior o per a intempèrie. Les formes de construcció són diverses; en uns tipus els braços giren en un pla horitzontal i en uns altres en un pla vertical, etc.