desconstrucció

f
Filosofia

Estratègia afirmativa que tendeix al capgirament de les oposicions tradicionals, les quals desemmascara com a jerarquies violentes.

El terme és la traducció interpretativa dels termes Destruktion i Abbau que Heidegger utilitzava per a designar la tasca de destrucció de la història de l’ontologia. Així mateix, la desconstrucció cerca l’element indecidible que constitueix la lògica de l’oposició i que és indispensable perquè aquesta es doni. Hom desconstrueix textos filosòfics, però en general qualsevol mena de textos i, reduïda la realitat a textualitat, àdhuc les institucions poden ser desconstruïdes. Utilitzat originàriament pels gramàtics, el terme ha esdevingut filosòfic després de l’obra de J.Derrida.