El desemparament perjudica l’interès fonamental del menor, que no disposa dels elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat. En el moment en què es coneix la situació de risc, l’entitat pública corresponent s’ha de fer càrrec de les funcions tutelars sobre el menor, mentre no s’arriba a una solució adequada per a l’infant. Una vegada la Direcció General d’Atenció a la Infància té coneixement de la situació de desemparament, n'ha de fer una avaluació i dictar o no la declaració de desemparament per a aplicar les degudes mesures de protecció. Entre aquestes mesures destaquen les següents: deixar el menor en la pròpia família, que ha de rebre suport psicosocial per part de l’administració; l’acolliment simple de l’infant per una persona o família; l’acolliment simple en un centre públic o col·laborador; l’acolliment familiar preadoptiu, i qualsevol altra mesura de caràcter assistencial, educatiu o terapèutic. Si el menor té més de dotze anys, o bé és més petit però té prou coneixement, haurà d’ésser escoltat abans de prendre cap mesura. En cas que es decideixi separar el menor de la seva família, la mesura haurà d’ésser comunicada al ministeri fiscal, que, segons la situació, pot modificar-la o suspendre-la. L’adopció de qualsevol mesura ha d’ésser notificada immediatament a pares, tutor, guardador o familiars que hagin viscut darrerament amb el menor.
m
Dret civil català